El dissabte 17 d’octubre, l’Associació per a la Recuperació
de la Memòria Històrica No Oblidem farem un homenatge al veí del Vendrell,
Manuel García Hernández. L’acte serà la segona parada del camí que representen les
“Llambordes contra l’oblit”. Aquest projecte consisteix en la instal·lació
d’una petita llamborda al terra, en llocs significatius de les vides de les
víctimes del franquisme i del feixisme.
Aquesta és una iniciativa que pretén recuperar la memòria
col·lectiva, recuperant les històries oblidades de centenars de persones del
Vendrell i comarca víctimes del feixisme. Històries que el franquisme va voler
enterrar.
En Manuel va néixer a Cuba el 10 de desembre de 1897, quan
aquesta encara era una colònia espanyola.
A principis dels anys 20 del segle passat, arribava a Sant
Vicenç de Calders per fer de mestre de l’escola de la Colònia Ferroviària, on
també hi viuria durant uns anys.
El maig de 1928 es casava amb la Conxita Vázquez Cabrera.
Tot i natural del Puig (València), la Conxita residia al Vendrell des de ben
petita. Acabats de casar, la parella establia la seva residència al Vendrell i
tindrien dos fills: la Maria i en Rafael.
En Manuel era una persona de forts valors republicans, i
defensor de les llibertats.
En un article sota el títol “Elogio a Cataluña”,
publicat el maig de 1934 a “La Fornal”, òrgan d’Esquerra Republicana de
Catalunya al Baix Penedès”, en motiu de la visita de Lluís Companya a la vila, en Manuel explicava que ell era un “entusiasta
y consecuente militante” de dita organització.
Arran de la vaga d’octubre de 1934, va ser un dels molts
vendrellencs detinguts i tancats al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port
de Tarragona. No sortiria en llibertat fins a principis de gener del 35.
Arran de l’alçament militar de juliol de 1936, i l’esclat de
la guerra civil, en Manuel va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes
local, en representació d’ERC.
Més enllà de les seves inquietuds polítiques, en Manuel era
una persona estimada, culta, activa, solidària i implicada en el teixit
associatiu de la vila. En la premsa escrita de l’època, trobem notícies que en
són una mostra. Durant la guerra, per exemple, junt amb els també mestres Emili
Vidal, Joan Carné i la Teresina Martorell, va col·laborar amb la Secció
Cultural de la desapareguda Cooperativa
La Reforma oferint classes nocturnes.
Com a destacat practicant de la gimnàsia sueca, en més d’una
ocasió va col·laborar, de forma desinteressada, amb entitats com el Club
d’Esports Vendrell.
Amb l’avenç de les tropes franquistes, en Manuel es va traslladar
a Barcelona instal·lant-se al domicili d’una germana seva. Allà, acabaria sent
detingut el juliol de 1939, i empresonat primerament a la Presó Model i desprès
a la del Cànem, situada al Poble Nou. A la presó, va fer de mestre dels presos.
A finals de gener de 1940, en Manuel seria condemnat a mort en
un Consell de Guerra celebrat al Palau de Justícia.
A les 5:30 h de la matinada, del 24 de juliol de 1940, en
Manuel García Hernández era assassinat al Camp de la Bota de Barcelona. El seu
cos seria inhumat a la fossa comuna de l’actual cementiri de Montjuïc, a
l’actual fossar de la Pedrera.
L’acte d’homenatge
L’homenatge començarà a les 12 h, a l’alçada del número 24
del carrer Andreu Nin del Vendrell.
Laia Maldonado, poeta i escriptora vendrellenca nascuda a
Coma-ruga, llegirà el poema “Recordança”.
Aquest text, signat per “Fontana”, va ser escrit per un dels
companys de captiveri del Manuel el mateix dia de la seva execució. Una
investigació de Rubén Suan Vives, de No Oblidem, ha permès saber que l’autor n’era
el també vendrellenc Pau Fontana Mañé.
Eduard Vidal, president d’Esquerra Republicana del Vendrell,
llegirà l’article del Manuel “Elogio a Cataluña”.
Posteriorment, es procedirà a la col·locació de la
llamborda, els parlaments dels representants de l’Ajuntament del Vendrell, de
Memorial Democràtic i de No Oblidem, i s’entregarà a la família el corresponent
certificat de reparació jurídica.
A les 17 h, a la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de
Calders, es realitzarà la visita guiada “La guerra civil a la Colònia
Ferroviària” a càrrec de l’Associació per a la Preservació de la Colònia
Ferroviària”.
.jpeg)
